Cara i creu en la eliminatòria contra el Vic B.
Els dos partits d’aquesta eliminatòria no podien haver estat mes antagònics.
Els nostres segons infantils del Vilassar no van trobar manera de guanyar el partit d’anada de l’eliminatòria. Cal atribuir-ho a certa falta de concentració durant la primera part i a manca de sort durant una segona en la que que es va fer millor feina. Potser també a certa relaxació contra un rival al que ja s’havia guanyat clarament en dos ocasions anteriors i a descuidar el fet de que no hi ha contrari fàcil. De fet el Vic B va fer un gran partit, aprofitant les seves ocasions i confirmant que disposen d’un gran porter.
Aquell resultat de 3-1 va resultar dur pels nostres nois, però també una lliçó a apredre.
Entre aquell partit i el d’aquest cap de setmana van passar dues setmanes, en les que pensar, entrenar amb un objectiu, i concentrar-se en donar la volta al enfrontament.
En els partits on et jugues quelcom, es important estar enfocats, tenir confiança i donar-ho absolutament tot… i es així com van sortir els nostres jugadors. Davant tenien 40 minuts per corregir l’error contra un Vic que venia a mantenir la renda.
Dos baixes a l’equip, a la banqueta només un reforç del Aleví B (en Jan) , nervis continguts per ambdues bandes, xiulet inicial i la bola comença a rodar.
I es cert que va rodar molt, però gairebé sempre entre estics dels jugadors del Vilassar. Les jugades es succeïen fluides, les combinacions eren ràpides, la posició impecable i la pressió al camp del Vic asfixiant.
Els primers minuts la defensa del Vic i les intervencions del seu porter mantenien el resultat, però el setge era continu i al minut 10:00 l’eliminatòria ja estava empatada (2-0) .
El Vilassar no va baixar el ritme. Amb cadència constant continuava picant a la porta del rival fins arribar al descans amb la feina feta (5-0) premiant al públic amb una part gairebé perfecta, on el rival no va tenir opcions ni tant sols de trepitjar l’àrea del nostre porter.
La segona part va ser repetició de la primera, amb la mateixa efectivitat, però amb algunes diferències. Per una banda el Vic semblà baixar una mica els braços, per l’altra l’esforç físic del nostres es començava a notar i el partit es descontrolava en algun instant. Tot plegat va contribuir a que el Vic tingués les seves ocasions i que en Jan sortís uns minutets amb tot l’equip entregat a facilitar-li el premi de fer gol. No va se possible, però veure la cara d’en Jan ja era de fet un premi.
El resultat final (11-0) dona la classificació al Infantil B , a l’espera de noves aventures a la Copa Catalana.
Cal agrair a tot l’equip del Vic B (jugadors i cos tècnic) la seva actitud durant els 4 partits que ens han enfrontat durant aquesta temporada. Jugadors nets en el camp amb ganes nomès de jugar i delegats i entrenadors plenament conscients de que el que es juga en aquestes categories son coses mes importants que el resultat. Chapeau !!!
Visca Vilassar Hoquei !
