Font: www.esportiumaresme.cat

Aquí et reproduïm l’entrevista complerta

De Vilassar de Mar a la conquesta d’Europa…
Em fa molta d’il·lusió fer l’entrevista al Pavelló Paco Martín perquè en aquesta pista he patinat i jugat des dels quatre fins als catorze anys. Gran part de la meva vida ha transcorregut aquí.

Vius i estudies a Vilassar…
Sí. L’educació Infantil la vaig fer a l’escola del Mar i actualment faig batxillerat a l’institut Pere Ribot. Vivim molt a prop de l’Atlàntida.

Qui et va dirigir cap a l’hoquei patins?
El meu pare, Josep, que és economista. Ell havia practicat aquest esport de jove i li agradava molt l’ambient de l’hoquei. Durant molts anys vaig estar compaginant l’hoquei amb el futbol a l’escola, perquè també em tirava molt.

Sempre vas pensar que et dedicaries a l’hoquei?
Més o menys. Vaig començar amb quatre anys a aprendre a patinar i als set ja vaig començar a competir seriosament. Gaudia molt, també perquè en el Vilassar sempre vam tenir equips competitius. Sens dubte un dels millors moments de la meva vida va ser quan em va trucar el Barça fa dues temporades.

Com va ser aquest procés?
Jo era infantil i em van trucar perquè anés a fer una prova a les instal·lacions on s’entrenen els equips d’hoquei, en els Llars Mundet. Vaig participar en uns partits d’entrenaments i em van fitxar.

Què vas sentir?
Va ser Inoblidable, sens dubte un moment màgic, perquè a casa tots som molt culers i jugar per a l’equip del teu cor és una cosa que emociona moltíssim.

T’has ressentit en els teus estudis a causa del temps que li dediques a l’hoquei?
No, en absolut. Els estudis els por-to molt be i son una prioritat per a mi. Sé que he d’esforçar-me més que altres nois que només estudien, però aquest sacrifici el faig de bon grat perquè és una cosa que m’omple. Normalment entreno tres o quatre dies, més el partit del cap de setmana

Quins somnis esportius tens?
Primer, arribar a debutar amb el primer equip del Barça a l’OK Lliga. I després, guanyar la Copa d’Europa de clubs.

Bé, ja ets campió d’Europa de la teva categoria amb Espanya.
Era el meu primer torneig com internacional i tot va sortir com Si es tractés d’un somni. De fet no vaig poder dormir en tota la nit després de guanyar el títol.

Sí, perquè vas marcar en l’últim sospir el gol del triomf davant de Portugal…
Estàvem empatats a quatre gols i demanem un temps mort. En aquest moment, per ‘gol average’, Portugal era la campiona. Necessitàvem un gol. Quedaven cinquanta segons i es va produir una jugada una mica enrevessada. Va haver-hi un rebuig del porter, vaig tenir la fortuna de donar-li a la pilota, no sé molt bé com, i va entrar.

Com et defineixes?
Soc esquerrà, davanter i la meva missió és fer gols. M’agrada l’un contra un, desbordar i arriscar. Aquest és el meu estil. Crec que sóc molt intens en el joc i molt competitiu.

Et veus en et primer equip del Barça?
Per això treballo. Ja m’han cridat per al Barça C i vaig jugar un partit amb el júnior, i vaig tenir la sort de fer un gol. A poc a poc i bona lletra.

Arribaràs lluny, segur?

 

Celebrem el nostre 30è Aniversari