Crònica d’una derrota.
El club d’hoquei Vilassar és un club petit que dista molt dels grans que compten amb equips a l’hoquei lliga i que ja des de les categories inferiors entrenen 3 – 4 cops per setmana. Però aquest any, el nostre prebenjamí A, que amb prou feines aconsegueix entrenar 2 hores per setmana, ha fet més certa que mai aquella frase que diu: “els partits es juguen amb el cap però es guanyen amb el cor”! Doncs aquest any el prebe A ha viscut 7 mesos seguits d’imbatibilitat!
Aquesta increïble ratxa s’ha vist estroncada aquest dissabte.
Dissabte, els nostres petits herois: Jan, Àlex, Aleix, Yeray, Biel i Aniol encapçalats per l’incombustible Xavi Lora s’han enfrontat amb el Caldes. Els nostres jugadors s’han trobat amb un pavelló molt hostil amb el so estrident d’un bombo infatigable i un Caldes molt agressiu que ja a la primera part comptava amb 5 faltes (i les que no els hi havien xiulat!). Les 2 primeres parts han sigut molt intenses i amb un resultat ajustat de 2-1 en cada part. A la tercera part, però, la força del cor no ha sigut suficient; i l’agressivitat a la pista i a la grada ha fet que els nostres no juguessin amb la confiança que els caracteritza.
Lluny de deixar un regust amarg, aquesta derrota ens ha permès posar els peus a terra i ser conscients de com n’era de BESTIAL el que havíem fet fins ara. Doncs a vegades cal perdre per saber assaborir el valor de la victòria! Aquesta derrota, ens ha fet prendre consciència de com de valuós era tot el que havíem fet fins ara i apreciar la plaça ja assegurada a campionats.
A la grada teníem la sensació que els nens no havien gaudit aquest partit i això ens preocupava doncs tots estem aquí per passar-ho bé! Però aquí és on la veterania i la astúcia del nostre entrenador, Xavi Lora, han sabut convertir la derrota en una oportunitat. Amb un sol gest, una fotografia amb tot l’equip amb un somriure d’orella a orella! ha fet despertar el sentiment de pertinença de tots els nanos. Aquesta complicitat entrenador – equip ha fet que a la dutxa tot l’equip entonés entre rialles: “hemos perdido, oe, hemos perdido, oe”. I això és el que és d’admirar en els nostres nens i és que són això: UN EQUIP! Efectivament, no entrenen amb la mateixa periodicitat i intensitat que els grans equips però la seva complicitat al vestuari és tant que la traslladen a la pista amb una força que emociona. Aquesta complicitat, aquest sentiment d’equip, aquesta entesa,… és quelcom molt preuat, meravellós, màgic, enorme,… i que tan sols alguns equips privilegiats tenen la sort de viure-ho. Per tant, felicitats nanos, felicitats a cadascun de vosaltres: Jan, Àlex, Aleix, Yeray, Biel i Aniol per poder gaudir d’aquest privilegi!
Vosaltres feu molt certa aquella frase que diu: “Els individus marquen gols però els EQUIPS GUANYEN PARTITS”.
Als pares i mares només ens queda dir-vos que gràcies, moltes gràcies per deixar-nos viure aquest sentiment d’EQUIP i per emocionar-nos amb cada gest, cada aclucada d’ulls, cada copet a l’esquena, cada somriure,… entre vosaltres.
I com vosaltres soleu dir…
VILASSAAAAAAAAAAAR BÉ, COLLONS, BÉ!!
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.